Poema que l'autor va escriure fa uns anys i que s'adiu molt amb el motiu de la nostra marxa cap a la independència i, especialment, amb la supressió de les fronteres imposades.
Les que vosaltres dibuixeu,
són unes línies traçudes;
nosaltres les esborrarem,
que no ens en caldria ninguna.
Les posarem en els confins
de la nostra terra estimada,
qui vulgui travessar-les, sols
ha de saltar a aquesta banda.
Som amics dels rengles maldestres
que tracen muntanyes i valls
i els colors de la llengua ens marxen
enllà dels contorns imposats.
Ratllarem la vostra frontera
del nord nevat i la mar blava.
Que pel cel i la terra nostres
mai més no pagarem peatge.
Xavier López Vivancos. Sant Gregori, 9 de setembre de 2009